Dimecres 1 de juny del 2016 a les 20 h
La història de Romeu i Julieta ha inspirat a centenars d’òperes, la majoria d’elles basades en l’obra de Shakespeare. El tractament de Bellini, però, amb un llibret de Felice Romani, no estava basada en Shakespeare, sinó en una història renaixentista que Shakespeare també havia utilitzat com a font. I Capuleti e i Montecchi, el més notable Romeu i Julieta de l’òpera de l’època del belcanto, posa l’accent en la intensitat de la història. Degut en gran part a les limitacions dels cantants que es van encarregar de l’estrena a Venècia, Bellini va fer un Romeo per un paper de galant formezzo-soprano (un recurs que en aquells dies era considerat una mica passada de moda per a un rol protagonista romàntic), però l’elecció també posà l’accent en la joventut i la vulnerabilitat dels amants. Si bé hi ha moments ardents, en particular les diverses declaracions marcials a la primera escena de Tebaldo i Romeo, la major part de l’òpera està composta de llargues cançons malenconioses i d’enyorança, en passatges que es troben entre els millors de l’elegíac estil belcanto.
L’òpera només s’assembla al Romeu i Julieta de Shakespeare en els noms dels protagonistes, en la mort i en el daltabaix de missatges perduts. Romani va retallar els personatges que no eren fonamentals per seguir el fil de la història, que també va simplificar. Els únics solistes són Romeo, Giulietta, el seu pare Capellio, Lorenzo (en aquest cas un metge en lloc d’un clergue) i Tebaldo (el Capuleto enamorat de Giulietta). També quan comença l’òpera Romeo i Julieta ja s’han conegut i s’han enamorat.