Dilluns 25 d’abril de 2016 a les 20.15h.
Precursor d’un Romanticisme peninsular, Donizetti va heretar un hàbit dels compositors dels segles precedents. Ser compositor en aquestes velles èpoques significava dominar l’ofici i calia escriure molt, encara que de vegades se’n ressentís la qualitat: per això el “Cigne de Bèrgam” compongué la quantitat de 73 òperes, xifra poc usual en un músic del segle XIX, que, a més a més, va morir als 51 anys. Per contra, Bellini, mort als escassos 35 anys, va escriure moltíssim menys si s’atén al quantitatiu, i va posar en cada obra una cura extrema. La presència i l’èxit de Donizetti en el món líric europeu més d’una vegada el van obligar a tenir cura de la seva pròpia producció i no és casual que Lucia di Lammermoor hagi vist la llum pocs mesos després de l’estrena de I puritani, darrera i triomfal creació belliniana (París, Teatre dels Italians, 25 de gener de 1835).
El llibretista fou el poeta Salvatore Cammarano (1801-1852), que es va inspirar en la novel·la The bride of Lammermoorde sir Walter Scott (1819). Donizetti va escriure la partitura de Lucia di Lammermoor en 26 dies. Encara que se la sol considerar una “òpera en tres actes”, la definició original és la de “dramma tragico in due parti”. La primera consta d’un acte únic que s’anomena La partenza i la segona, Il Contratto nuziale, se subdivideix en dos actes.